Bones pràctiques: educació secundària

Us hem donat molts principis i plantejaments, però segur que voleu exemples concrets. A continuació, trobareu una llista de bones pràctiques, procedents de tota Europa.

Situacions de pràctica per a l'educació secundària

Prou d'odi! Joc: es pot considerar normal l'odi a internet? - Itàlia

Grup objectiu: educació secundària

«Hate-out!» o «Prou d'odi!» és un joc de rol en línia, dissenyat per ensenyar als jugadors què són els discursos d'odi a internet. Els jugadors adopten el paper de membres de la comunitat, que s'enfronten a diversos casos de discurs d'odi en línia i viuen situacions de la vida real.

En abordar aquestes situacions, els jugadors aprenen a avaluar críticament les seves reaccions als discursos d'odi i entenen com afecta la seva comunitat. L'objectiu del joc és fomentar el pensament crític i l'alfabetització digital entre persones joves. L'alumnat pot jugar a aquest joc individualment.

Està disponible en anglès i a altres set països europeus en les seves llengües respectives: Àustria, Bulgària, Croàcia, Grècia, Itàlia, Romania i Xipre.

Hi podeu jugar en aquesta plataforma.

Com interpretar contingut generat per IA - Finlàndia

Grup objectiu: educació secundària

Un docent va recopilar diversos anuncis polítics de les dues últimes dècades. Aquests anuncis van ser analitzats per una intel·ligència artificial. Després, l'alumnat va haver d'associar l'anunci amb l'anàlisi. També va haver de comprovar quines imatges s'havien generat amb IA. En trobareu una explicació més exhaustiva en aquest vídeo.

Crea la teva pròpia conspiració - Bèlgica

Grup objectiu: educació secundària

Després d'una sèrie de lliçons sobre teories de la conspiració i propaganda, els alumnes de la mestra flamenca Sara De Jaeghere van treballar en grups per crear la seva pròpia teoria de la conspiració. Per fer-ho, van fer servir els aspectes clau de les teories de la conspiració, que acabaven d'aprendre. 

Com?

Es comença amb un succés important o una gran injustícia social, alguna cosa que els interessi i els amoïni. Després es comença a buscar possibles grups objectiu a qui convèncer d'aquesta conspiració. Després, la conspiració es pot vincular a un context més ample; al govern, per exemple. Així es construeix una teoria de la conspiració: pas a pas. 

A continuació, els alumnes creen una campanya amb eines digitals per convèncer els seus companys de la seva teoria de la conspiració. El contingut que creen és fals, i han de deixar ben clar a la gent de fora del context escolar que allò és fals. Ho fan amb etiquetes o «hashtags».


Taller en una caixa - Irlanda

Grup objectiu: educació secundària

El taller en una caixa dona a docents, bibliotecaris, líders comunitaris i altres educadors els recursos necessaris per impartir un taller sobre alfabetització mediàtica (Be Media Smart), on els participants poden aprendre a interactuar amb el contingut digital, i també tractar el tema de la desinformació i com afecta la societat.

El taller tracta els temes següents:

  1. Desordre informatiu
  2. Consum de mitjans digitals
  3. Representació i manipulació als mitjans
  4. Com funcionen els algoritmes i com influeixen en la nostra experiència a internet
  5. Biaix de confirmació
  6. Bones pràctiques per accedir i avaluar contingut de mitjans de comunicació i informació, sobretot a internet
  7. Pensament crític

L'eina consta d'una part teòrica, d'una presentació, vídeos i fitxes. Feu clic aquí per a més informació.


Els mitjans digitals i la salut mental - Finlàndia

Grup objectiu: educació secundària

L'alumnat treballa, a través d'una infografia, què és el benestar digital. En aquesta activitat a classe, l'alumnat fa servir una infografia per reflexionar sobre la seva conducta als mitjans digitals al llarg de l'última setmana, des del punt de vista de la salut mental. Analitzen els seus hàbits, comparteixen les conclusions en grup i identifiquen àrees claus de millora. Amb aquest procés, l'alumnat desenvolupa estratègies per fomentar una relació més sana amb els mitjans digitals i millorar el seu benestar global.

Continguts de l'activitat:

  • Què és el benestar digital?
  • La salut del cervell i els mitjans
  • La salut mental i els mitjans
  • Ús dels mitjans i autocures
  • Comentari i debat del tema des del punt de vista dels alumnes

Més informació i infografia a mediakasvatus.fi.

fsme_the_hand_of_mental_health_and_media_accessible.pdf
Complete and Continue